Per què no funciona «La Selva» de Xavier Grasset a les tardes de TV3?

La Selva de Xavier Grasset s’ha convertit en un dels maldecaps de TV3. Malgrat el lideratge habitual de la cadena pública catalana i els bons resultats que aconsegueixen alguns dels seus programes de sobretaula, el magazín de tarda continua sense trobar la fórmula per enganxar els espectadors.

Les dades d’audiència són prou significatives. El programa de la productora Atomic Beat (Zona Franca, Fanzone) es mou habitualment al voltant del 8% i el 10% de quota de pantalla, unes xifres modestes per a una cadena que acostuma a liderar bona part de les franges horàries. La Selva no és l’únic magazín de tarda de TV3 que ha tingut problemes per consolidar l’audiència. Des del final d’El Club d’Albert Om, la cadena ha tingut problemes per mantenir el lideratge de les tardes.

Recordem que l’arribada de Grasset a les tardes, es va produir el 2024, quan va deixar el Més 324 que conduïa cada nit al 3/24 amb força èxit, a mans de Marina Romero que ha perdut bona part d’aquella audiència.

Però què està passant amb La Selva? Per què un programa conduït per un periodista consolidat com Xavier Grasset no aconsegueix fer-se un lloc entre les opcions preferides dels espectadors? I és que el programa manté una audiència estable al voltant dels 100.000 espectadors i el 10% de quota durant les seves tres temporades. Tot i això, el programa ha vist com fins i tot La Sexta o la 2Cat l’ha superat en diverses ocasions.

Audiència de La Selva

  • 2024-2025: 98.000 i 9,3%
  • 2025-2026: 99.000 i 10,1%
  • 2026-2027: 100.000 i 10,2%

1. La dificultat de retenir els espectadors d’«El paradís de les senyores»

Un dels principals reptes de La Selva és aconseguir que els espectadors que segueixen el Com si fos ahir i El paradís de les senyores continuïn connectats a TV3 quan acaba la sèrie italiana.

La ficció deixa pas al magazín de Xavier Grasset, que aposta per una fórmula completament diferent, basada en l’actualitat, les entrevistes i l’entreteniment. El repte és convertir aquesta audiència heretada en públic propi. I, de moment, La Selva no sembla haver trobat la fórmula per aconseguir-ho i ja va per la seva tercera temporada.

2. La competència de La 1 és cada vegada més forta

Un altre factor que explica les dificultats del programa és el creixement de l’oferta de La 1 a les tardes. TVE ha reforçat la seva programació amb ficció, actualitat i magazins que han aconseguit connectar amb una part important del públic català. Espais com La Promesa, Valle Salvaje o Malas lenguas competeixen directament amb l’oferta de TV3.

Aquesta competència no és menor. En diverses jornades, La Selva ha quedat per darrere de les propostes de la cadena estatal, que ha aconseguit consolidar una alternativa atractiva per als espectadors. El problema és que TV3 no només ha de competir amb altres cadenes: també ha de convèncer el seu propi públic perquè no canviï de canal quan acaben les sèries de sobretaula.

3. Un format que no enganxa

La Selva combina actualitat, entrevistes, tertúlies i entreteniment. Una fórmula que sobre el paper pot funcionar, però que necessita una personalitat molt definida per diferenciar-se de la resta de magazins. Xavier Grasset aporta experiència, ironia i una manera particular de conduir les entrevistes. Tanmateix, el seu to pausat i uns tertulians i seccions més pròpies d’un espai del Canal 33, no aconsegueixen convertir-lo en una cita imprescindible per als espectadors.

El format recorda massa al Més 324, però a la franja de tarda no n’hi ha prou amb oferir una successió de temes d’actualitat i converses: cal construir un producte amb ritme i un plató i convidats atractius. La Columna de Júlia Otero, i El Club d’Albert Om, són dos clars exemples de formats que van aconseguir liderar les tardes de TV3 amb una fórmula que s’adreçava a un públic més generalista. Un plató gran, amb públic i tertulians i entrevistes de primera divisió.

4. Els canvis d’horari no semblen la solució

TV3 també ha intentat provar sort canviant la ubicació del programa dins de la graella. El 3 de novembre, per exemple, La Selva va avançar el seu inici fins a les 16.50 h, just després de Com si fos ahir, com s’havia fet sempre amb la resta de culebrots com Nissaga de Poder, La Riera o El cor de la ciutat.

El moviment, però, no va donar els resultats esperats i Grasset es va quedar amb un 9,3% i va tornar a evidenciar les dificultats per mantenir el públic. Això apunta que el problema podria anar més enllà de l’horari. Canviar l’hora d’emissió pot ajudar a millorar la transició entre programes, però difícilment solucionarà per si sol una manca de connexió amb l’audiència.

Cal recordar que tradicionalment TV3 emetia un Cuines de 5 minuts, el serial arrencava a les 15.45h i el magazín començava a les 16.20h. Ara, TV3 emet dos Cuines de gairebé 25 minuts per intentar retenir l’audiència el màxim possible fins a l’inici del culebrot.

5. TV3 necessita recuperar la tarda

El cas de La Selva evidencia un problema que va més enllà d’un únic programa: la dificultat de TV3 per mantenir el lideratge durant tota la tarda. La cadena continua tenint grans fortaleses, com els informatius, les sèries de sobretaula i l’Està passant. Però entre aquests espais hi ha una franja en què perd una part important dels espectadors i que és clau per obtenir una bona dada d’audiència diària.

El repte de Xavier Grasset i de l’equip del programa és aconseguir que La Selva deixi de ser un espai de transició i es converteixi en una proposta amb personalitat pròpia, capaç de retenir el públic i competir amb les alternatives de les altres cadenes. Perquè el problema no és només que La Selva no lideri. És que TV3 cedeix el domini del relat a les cadenes espanyoles i de retruc resta espectadors a l’Atrapa’m si pots de Llucià Ferrer.