Dur editorial de Jordi Basté contra TV3 per «censurar» RAC1: «Han decidit que no podem existir»

Aquest dilluns TV3 va emetre la comèdia Dones de Ràdio protagonitzada per Àngels Gonyalons que va liderar la nit amb 177.000 espectadors. En un moment de l’obra, l’actriu diu el següent: «Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. RAC1, no sé per què ho amago. És un magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva… i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina».

En canvi, al passi emès a TV3, la referència a l’emissora del Grup Godó va desaparèixer. Una acció que aquest dijous ha provocat que Jordi Basté hagi obert el seu davantal criticant la censura de la Corpo. «Ara escoltarem el mateix fragment tal i com es va emetre per TV3: «Presento un programa de ràdio en un programa de les principals emissores del país». «Heu trobat la diferència?», ha preguntat Basté als seus oients.

El davantal de Jordi Basté: «És censura!»

«Són només quatre segons. És RAC1 no sé perquè ho amago. Aquesta frase apareix a Àngels Gonyalons no l’ha eliminada mai en cap de les 95 funcions, però algú en algun despatx, amb algunes petites tisores va decidir que RAC1 no podia existir», ha criticat el comunicador que no s’ha quedat aquí: «I és fascinant, perquè pots emetre una obra que parla del càncer, de la por, de la mort, de les famílies, dels secrets i de tot allò que ens costa pronunciar. Però, pel que sembla, hi ha dues paraules que resulten massa fortes per la televisió pública de Catalunya: RAC i 1″.

«No sabem qui ho va decidir. Potser va pensar que protegiria d’aquesta manera TV3. Potser va considerar que sentir RAC1 podia provocar una fugida sobtada d’espectadors. Potser es va imaginar milers de catalans abandonant l’obra mitja escena per córrer cap a una ràdio. O potser és més senzill. La inseguretat acostuma a disfressar-se de criteri editorial. Perquè això no perjudica RAC1. Ans al contrari, ens converteix en la poma prohibida, i no hi ha millor publicitat que aquella que algú intenta esborrar».

«El tall retrata exclusivament qui l’ha ordenat. Una televisió gran no té por que una obra d’un teatre aparegui al nom d’una emissora competidora. Una televisió segura d’ella mateixa no necessita fer veure que la realitat s’acaba quan comença el seu dial. TV3 és una televisió massa important, massa estimada. Especialment també per aquesta emissora, que sempre promociona els seus programes. I amb massa història per permetre’s una petitesa com aquesta«.

«La censura, perquè això ho és, fins i tot quan dura només dos segons, no es mesura pel temps que ocupa, sinó per la mentalitat que revela. I aquí revela una falta de classe extraordinària. La d’aquell que, incapaç de suportar el nom del veí, prefereix mutilar una obra abans que conviure amb la realitat. RAC1, no sé per què ho amago, diu el text. Nosaltres tampoc no sabem per què ho han amagat. Però gràcies a qui ho va tallar, avui ja ho sap tothom».

La direcció de TV3 diu que «no en sabia res»

Ja durant l’espai de la tertúlia, Basté ha explicat que la direcció de la Corporació s’havia posat en contacte amb RAC1 i que els hi havien dit que «no n’estaven al cas i que han obert una investigació per esclarir els fets i quan tingui les conclusions, prendre les mesures oportunes».

«Jo si vols et dic les conclusions, que no n’hi haurà. Què vol dir que no ho sabien? Tu creus que això ho fa qualsevol que passa per allà? S’han d’assumir responsabilitats i això és censura», li ha respost Tian Riba amb ironia. «He rebut missatges de treballadors de TV3 que estan… que no m’ho feu dir…», ha afegit Basté.