Ricard Ustrell ha fet una contundent editorial a El Matí de Catalunya Ràdio d’aquest dilluns on ha assenyalat alguns caps de llista del 29N pel seu baix ús de la llengua catalana a les xarxes socials des que ha començat la campanya. «Venim d’una legislatura en què s’ha sentit parlar català al Congrés i en canvi encarem una campanya en què de moment, l’estem sentint menys. Una pèrdua de pes que coincideix també amb un avís molt clar des de Madrid. El risc d’una regressió dels propers 4 anys«, ha recordat.
Un advertiment que ha fet abans de passar el tall on Cayetana Álvarez de Toledo, número 2 del Partit Popular a Madrid, assegura que la seva primera mesura seria retirar els auriculars del Congrés.
«Rufián no ha publicat cap tuit en català«
Tot i reconèixer que l'»amenaça a Madrid és explícita», s’ha preguntat què passa amb els caps de llista de Barcelona. Per això, s’ha fixat en les seves xarxes socials on des que ha començat la campanya, només Jordi Hereu i Míriam Nogueras mantenen el català com a llengua principal a X, l’antic Twitter.
«Hereu ha publicat 9 tuits en català, només un en castellà. Míriam Nogueras suma 7 tuits en català i cap en castellà. Ada Colau és qui més tuits ha fet en castellà, 38, i només un en català. Però és que Rufián no ha publicat cap tuit en català dels quatre que ha fet. Vox ha fet dos en català i cinc en castellà, i Xavier García Albiol, dotze en castellà i només tres en català», ha criticat.
«Un desequilibri que s’explica en part pels equilibris de fer campanya entre Madrid i Barcelona», ha assegurat. En el cas de Colau, recordem que és candidata a la presidència del govern espanyol, tot i presentar-se per Barcelona. «I això no és casual«, ha reiterat Ustrell. «La campanya del 29N s’està jugant també cada vegada més en clau de blocs estatals, en una batalla per l’audiència digital que va molt més enllà de Catalunya«, ha continuat.
«Els candidats busquen viralitzar-se i fer-se un lloc en la conversa política espanyola. I en aquesta cursa, el castellà s’imposa per inèrcia. El problema és que aquesta renúncia no és innocent, perquè debilita la defensa del català justament quan més falta fa«, ha assegurat.
«Per defensar el català amb força, el primer pas és no renunciar-hi en campanya«
«Queden dues setmanes per al 29 de novembre. Encara hi ha temps perquè els candidats expliquin què pensen fer amb el català. Perquè la llengua també sigui un tema central de campanya i no un assumpte innocent i incòmode que apareix només quan algú el posa entre les cordes. Perquè una campanya electoral també es defineix pels silencis. I si volem saber quin futur li espera al català, no n’hi ha prou amb escoltar què prometen els candidats. També hem de mirar en quina llengua ho prometen. Per defensar el català amb força, el primer pas és no renunciar-hi en campanya«, ha sentenciat.




