El retorn de Ramon Pellicer (66) amb un programa propi havia de ser una de les grans apostes de TV3 per aquesta temporada. Però, després de sis emissions, Vèrtex continua sense consolidar-se en audiència i deixa més interrogants que certeses. Un format costós, una estructura de continguts dispersa i una preocupant fuga d’espectadors posen en qüestió l’estratègia de la cadena pública catalana.
Després de dècades com un dels rostres més reconeguts dels Telenotícies, Ramon Pellicer afrontava un nou repte professional: conduir un espai setmanal d’anàlisi de l’actualitat política, social i internacional. L’objectiu de TV3 era recuperar el debat i la reflexió en profunditat, amb diferents mirades sobre els grans temes de la setmana.
La idea, sobre el paper, tenia sentit. TV3 disposa d’una tradició informativa consolidada i Pellicer aporta credibilitat, experiència i una imatge de rigor. Però una cosa és presentar un informatiu i una altra, molt diferent, construir un programa capaç de fidelitzar els espectadors durant una hora. Els resultats demostren que aquesta transició no està sent fàcil.
Les audiències: de l’esperança inicial a la fuga d’espectadors
Vèrtex va debutar amb un discret 10,3% i 133.000 espectadors, però va sorprendre positivament en la segona emissió, quan va enfilar-se fins al 14,7% i 189.000 seguidors. Un creixement que només va ser flor d’un dia. El tercer programa es va desplomar fins al 5,6% i només 63.000 espectadors. Les recuperacions posteriors tampoc no han servit per consolidar-lo amb unes audiències molt desiguals i amb un factor sempre comú: la dificultat per retenir els espectadors.
El cas més evident es va veure el diumenge 1 de novembre: el 30 minuts va aconseguir un 17,7% i 306.000 espectadors, però el Vèrtex va anar perdent públic fins a acabar amb un 5,5%. El darrer programa d’aquest 8 de novembre va fer el seu mínim amb un 5,3% de mitjana. Una fuga que evidencia que una part important de l’audiència no connecta amb la proposta de Pellicer.
Vol parlar de tot, però no aprofundeix prou en res
Un dels punts febles del Vèrtex és la seva estructura. En aproximadament una hora, el programa intenta abordar qüestions polítiques, socials, científiques i culturals que sovint tenen poca connexió entre elles. En una mateixa emissió s’ha passat de les protestes a França a les pluges torrencials, de la salut mental dels moderadors de continguts a les xarxes socials a una entrevista esportiva amb Ramon Besa sobre el clàssic.
El resultat és una successió de temes que pot transmetre una sensació de dispersió. Quan l’espectador comença a interessar-se per una qüestió, el programa ja ha canviat de registre. El problema no és la varietat temàtica, sinó la manca d’un fil conductor prou sòlid. A diferència del desaparegut FAQS, que tenia una identitat clara, un ritme reconeixible i una capacitat notable de generar debat públic, el programa de Pellicer ofereix una proposta més fragmentada i menys televisiva.
La polèmica pels antivacunes, un cop a la credibilitat
A les dificultats d’audiència s’hi va afegir la controvèrsia per l’emissió d’un reportatge amb testimonis contraris a la vacunació, que va provocar una dura resposta del president de la Generalitat, Salvador Illa. TV3 va defensar que el reportatge es contextualitzava amb una taula posterior amb dues expertes favorables a la vacunació, però la polèmica va reobrir el debat sobre els límits de donar veu a discursos sense aval científic en una televisió pública. Oferir diferents punts de vista no significa situar totes les opinions al mateix nivell quan existeix evidència científica contrastada.
El pressupost també obliga a exigir resultats
Un altre element que alimenta el debat és el cost del programa. Vèrtex disposa d’un pressupost de 2,6 milions d’euros, una xifra que obliga a examinar amb especial atenció el rendiment de la inversió.
Evidentment, una televisió pública no pot valorar els seus programes exclusivament en funció de l’audiència. La qualitat periodística, la pluralitat i el servei públic també són criteris essencials. Però tampoc no es pot ignorar el cost d’oportunitat de destinar una partida tan elevada a un format que, ara per ara, no ha aconseguit una resposta sostinguda del públic.
És un problema de Pellicer o del format?
Seria injust atribuir totes les dificultats al presentador. Ramon Pellicer continua sent un professional amb una trajectòria contrastada i una de les cares més identificables de TV3. El problema sembla més relacionat amb la concepció televisiva del projecte. El seu estil sobri i pausat, molt adequat per als informatius, necessita un format que potenciï les seves virtuts, en lloc d’obligar-lo a competir amb propostes d’entreteniment, cinema o esports.
A més, l’horari dels diumenges a la nit tampoc no ajuda. Després d’una setmana carregada d’actualitat, una part del públic busca desconnectar abans de començar la jornada laboral. El cinema de La 1, els realities de Telecinco i el Gol a Gol de l’Esport3 ofereixen alternatives més lleugeres o vinculades a interessos molt concrets.
Ara bé, l’horari no ho explica tot. Les bones audiències del 30 minuts demostren que existeix públic per als continguts informatius de qualitat. La diferència és que el veterà espai de reportatges presenta una proposta definida, amb una història central i una identitat consolidada.
TV3 ha de repensar el Vèrtex?
La direcció de TV3 té al davant una decisió que va més enllà de mantenir o retirar un programa. Cal determinar quin tipus d’anàlisi televisiva vol oferir i a quin públic pretén arribar. Vèrtex podria guanyar força amb menys temes per emissió, més profunditat, entrevistes amb més recorregut i una estructura narrativa que convidés a quedar-se fins al final. També seria convenient revisar-ne el ritme, la posada en escena i la ubicació a la graella.
El problema no és que TV3 aposti pel periodisme d’anàlisi. És que encara no ha trobat la manera de convertir aquesta aposta en un producte televisiu atractiu. La segona emissió, amb un 14,7%, demostra que el format té capacitat per reunir una audiència considerable en determinades circumstàncies. Però els resultats posteriors i, sobretot, les caigudes durant les emissions indiquen que la fidelització continua sent la seva gran assignatura pendent.
I amb una inversió d’aquesta magnitud, el marge per continuar fent proves no hauria de ser il·limitat. Perquè la pregunta ja no és només si el Vèrtex pot millorar les seves audiències, sinó si aquest format és realment el que necessita TV3.
